Els menús escolars tenen un paper important en l’alimentació de nens i adolescents i han d’oferir una alimentació saludable, equilibrada, variada i sostenible.
A Catalunya, la planificació dels menús escolars compta amb les recomanacions del Programa de Revisió de Menús Escolars (PReME), impulsat per l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT). A més, des de l’abril del 2026 s’aplica el Reial Decret 315/2025, que estableix uns criteris mínims de qualitat nutricional i sostenibilitat i determinats requisits per a la programació dels menús escolars.
Però, què recomana exactament el PReME? Quins aspectes són ja obligatoris pel Reial Decret? I què s’hauria de revisar en un menú escolar per comprovar que està ben dissenyat?
En aquest article repassem els principals criteris que convé conèixer.
Què és el PReME i per a què serveix?
El PReME (Programa de Revisió de Menús Escolars a Catalunya) és una iniciativa de l’Agència de Salut Pública de Catalunya destinada a avaluar i millorar la qualitat dels menús dels menjadors escolars.
El seu objectiu és afavorir una alimentació més saludable i sostenible durant l’etapa escolar, tenint en compte tant la composició dels menús com aspectes relacionats amb la varietat, la qualitat dels aliments, les tècniques culinàries i l’entorn del menjador.
Des del gener del 2026, els centres educatius, les entitats gestores dels menjadors i els equips de salut pública disposen d’una plataforma digital PReME per avaluar les programacions de menús.
El PReME, per tant, és una eina d’avaluació i millora. Les seves recomanacions s’han de distingir dels requisits establerts legalment pel Reial Decret 315/2025.
Què recomana el PReME per als menús escolars?
Les recomanacions del PReME busquen que els menús siguin nutricionalment adequats, variats, atractius i sostenibles. No es tracta únicament de complir unes freqüències, sinó també d’oferir una alimentació diversa i de qualitat.
Més varietat d’aliments i preparacions
Un menú escolar no hauria de basar-se sempre en els plats que tenen més acceptació entre els nens.
És recomanable introduir progressivament diferents aliments, preparacions, tècniques culinàries i formes de presentació per afavorir la varietat i ajudar els nens a familiaritzar-se amb nous sabors i aliments.
La mateixa Agència de Salut Pública de Catalunya destaca la importància d’oferir una proposta gastronòmica variada, amb plats tradicionals de la zona i també preparacions d’altres cultures.
Major presència de verdures, hortalisses i llegums
Les verdures i hortalisses han de tenir una presència habitual en els menús, tant com a primer plat com en forma de guarnició.
Els llegums també tenen un paper important dins d’una alimentació escolar saludable i permeten augmentar la presència de proteïnes d’origen vegetal.
Fruita fresca com a postre habitual
La fruita fresca ha de ser el postre de referència al menjador escolar, procurant a més oferir diferents varietats al llarg de la programació.
Moderar la presència de carn, especialment la carn vermella i processada
Les recomanacions actuals busquen reduir el protagonisme de la carn, especialment de la carn vermella i processada, i augmentar la varietat de fonts de proteïna.
Això permet donar més presència a aliments com els llegums, el peix, els ous i les proteïnes vegetals.
Tenir en compte la sostenibilitat
La planificació dels menús també pot contribuir a una alimentació més sostenible mitjançant la utilització d’aliments frescos, de temporada i de proximitat, així com augmentant el pes dels aliments d’origen vegetal.
Què estableix el Reial Decret 315/2025 per als menús escolars?
El Reial Decret 315/2025 estableix criteris mínims de qualitat nutricional i sostenibilitat i regula determinats aspectes de la programació dels menús escolars.
La seva aplicació general va començar el 16 d’abril del 2026. No obstant això, alguns requisits relacionats amb l’oferta alimentària sostenible tenen una entrada en vigor posterior, per la qual cosa és important no aplicar totes les obligacions com si tinguessin la mateixa data.
Entre els principals criteris establerts per a la programació setmanal dels menús es troben els següents:
Primers plats
En una setmana, la programació ha de contemplar:
- Verdures i hortalisses: 1-2 vegades
- Llegums: 1-2 vegades
- Arròs: 1 vegada
- Pasta: 1 vegada
Segons plats
La freqüència setmanal establerta contempla:
- Peix: 1-3 vegades
- Ous: 1-2 vegades
- Carn: màxim 3 vegades
- Carn vermella: màxim 1 vegada
- Preparacions amb carn processada: màxim 2 vegades al mes
- Plats basats en proteïnes vegetals: 1-5 vegades per setmana
En els menús vegetarians, els cinc segons plats de la setmana han d’estar basats exclusivament en proteïnes d’origen vegetal.
Guarnicions
Les guarnicions també formen part de la planificació i s’han de contemplar de forma variada:
- Amanides variades: 3-4 vegades per setmana
- Altres guarnicions, com patata, verdures o hortalisses o llegums: 1-2 vegades per setmana
Es prioritzen les amanides i les guarnicions de verdures fresques.
Postres
La fruita fresca ha d’aparèixer 4-5 vegades per setmana.
Altres postres, preferentment iogurt natural sense sucres afegits, quallada o formatge fresc, es poden oferir com a màxim una vegada per setmana.
Pa, cereals i begudes
A més, el Reial Decret estableix altres criteris, entre ells:
- L’aigua ha de ser l’única beguda oferta, excepte excepcions relacionades amb les condicions de subministrament.
- El pa integral s’ha d’oferir almenys 2 vegades per setmana.
- L’arròs o la pasta integrals s’han d’oferir almenys 4 vegades al mes.
- S’ha de prioritzar l’alternança entre peix blau i peix blanc.
- La sal utilitzada ha de ser iodada i la seva quantitat s’ha de mantenir reduïda.
Quins aliments i preparacions tenen limitacions?
El Reial Decret també estableix límits per a determinades preparacions.
Els aliments fregits es poden oferir com a màxim una vegada per setmana.
Les preparacions precuinades, com pizzes, canelons, croquetes, crestes o determinats productes arrebossats, entre d’altres, queden limitades a una vegada al mes.
L’objectiu és que aquest tipus de preparacions no tingui un pes excessiu dins de l’alimentació escolar i que la programació prioritzi aliments i preparacions de major qualitat nutricional.
Què estableix el Reial Decret sobre els aliments de temporada i ecològics?
Aquest punt requereix una atenció especial perquè no tots els requisits entren en vigor al mateix temps.
El Reial Decret estableix que una part de les racions de fruites i hortalisses ha de correspondre a productes de temporada. En concret, el requisit del 45 % de fruites i hortalisses de temporada previst a l’article 4.2 té una entrada en vigor posterior: el 16 d’abril del 2027.
Per tant, el 2026 convé diferenciar entre els criteris que ja són aplicables i aquells l’obligatorietat dels quals començarà el 2027.
El mateix article contempla també criteris relacionats amb l’adquisició d’aliments procedents de producció ecològica, l’aplicació dels quals està igualment vinculada a aquesta entrada en vigor posterior.
Què estableix el Reial Decret sobre els menús especials?
Els centres han de contemplar l’adaptació dels menús quan hi hagi al·lèrgies, intoleràncies alimentàries o altres malalties diagnosticades que requereixin una alimentació específica.
Quan les condicions organitzatives i les instal·lacions del centre no permetin elaborar directament aquests menús, el Reial Decret contempla la possibilitat que la família proporcioni el menú, sempre que el centre disposi de mitjans adequats per a la seva conservació i escalfament.
També es contemplen menús especials per motius ètics o religiosos.
En tots els casos, és important que aquestes adaptacions s’integrin correctament dins de la planificació general del menjador i no es plantegin com una modificació aïllada del menú estàndard.
Quina informació ha de facilitar el centre a les famílies?
La programació mensual del menú ha d’estar clarament detallada.
Entre altres aspectes, ha d’incloure:
- El nom dels plats.
- Les tècniques culinàries utilitzades.
- Les salses.
- Les guarnicions.
- Els al·lèrgens.
- El tipus de fruita.
- El tipus de làctic quan correspongui.
Aquesta informació ha d’estar disponible per a les famílies a través de mitjans accessibles, com els taulers d’anuncis, la pàgina web o altres canals de comunicació.
A més, la normativa contempla que les famílies rebin orientació perquè el sopar complementi adequadament el dinar realitzat al menjador escolar.
PReME i Reial Decret 315/2025: són el mateix?
No.
El PReME és un programa d’avaluació i millora dels menús escolars impulsat per l’Agència de Salut Pública de Catalunya.
El Reial Decret 315/2025, en canvi, estableix requisits legals mínims que han de complir les programacions dels menús escolars dins del seu àmbit d’aplicació.
Ambdós es poden utilitzar conjuntament per analitzar la qualitat d’un menú, però no s’han de confondre.
Per això, quan es revisa una programació escolar, és important diferenciar entre:
El que recomana el PReME → criteris i recomanacions orientats a millorar la qualitat del menú.
El que estableix el Reial Decret → requisits mínims d’obligat compliment que siguin aplicables al centre i a la programació.
Què cal revisar en un menú escolar?
Una revisió professional no hauria de limitar-se a comptar quantes vegades apareix cada aliment.
És important analitzar el conjunt de la programació i comprovar, entre altres aspectes:
- La freqüència dels diferents grups d’aliments.
- La presència de verdures i hortalisses.
- La freqüència dels llegums.
- La varietat de fruites.
- La freqüència i el tipus de peix.
- La presència de carn vermella i processada.
- La freqüència dels ous.
- La presència de proteïnes vegetals.
- Les guarnicions.
- Les postres.
- L’ús d’aliments integrals.
- Les tècniques culinàries.
- La freqüència de fregits.
- La presència d’aliments precuinats.
- La varietat gastronòmica.
- Els aliments de temporada i de proximitat.
- L’adaptació dels menús especials.
- La informació que rep la família.
- La coherència global de la programació.
A més, convé valorar el menú com un conjunt. Un menú pot complir determinades freqüències i, tot i així, presentar marge de millora pel que fa a varietat, equilibri, qualitat gastronòmica o sostenibilitat.
Un menú pot complir la normativa i seguir sent millorable?
Sí.
Complir els requisits mínims establerts per la normativa no significa necessàriament que el menú sigui òptim des del punt de vista nutricional, gastronòmic o educatiu.
Per exemple, dues programacions poden complir les mateixes freqüències obligatòries i ser molt diferents pel que fa a varietat de verdures, qualitat de les preparacions, combinació d’aliments, tècniques culinàries o diversitat gastronòmica.
Per això, una revisió professional pot aportar valor més enllà de comprovar si es compleixen uns mínims.
L’objectiu no és únicament detectar incompliments, sinó identificar quins canvis poden millorar realment el menú i com aplicar-los de forma viable.
Com pot ajudar una revisió professional del menú escolar?
Una revisió professional permet analitzar la programació de forma global i detectar tant els punts forts com aquells aspectes que convé modificar.
L’anàlisi pot incloure la revisió de les freqüències, la varietat d’aliments, les tècniques culinàries, les guarnicions, les postres, la presència de proteïnes vegetals, els criteris de sostenibilitat i altres aspectes rellevants de la programació.
Si gestiones un menjador escolar, formes part d’una AFA/AMPA, treballes en una empresa gestora o supervises l’alimentació d’un centre educatiu, puc ajudar-te a revisar la programació del menú i a identificar les millores que tinguin més sentit per al vostre cas.
Consulta el servei de revisió professional de menús escolars.
La revisió pot realitzar-se de forma puntual, amb un informe de resultats, o mitjançant un acompanyament més continuat.
Preguntes freqüents sobre els menús escolars
Què és el PReME?
El PReME és el Programa de Revisió de Menús Escolars a Catalunya, impulsat per l’Agència de Salut Pública de Catalunya. La seva finalitat és avaluar i millorar la qualitat de les programacions dels menús escolars.
Què obliga a complir el Reial Decret 315/2025?
El Reial Decret estableix criteris mínims de qualitat nutricional i sostenibilitat, així com requisits concrets sobre la programació dels menús escolars, les freqüències de determinats aliments i preparacions, els menús especials i la informació que s’ha de facilitar a les famílies.
Quantes vegades a la setmana es poden oferir carn, peix i ous?
El Reial Decret estableix un màxim de 3 racions de carn per setmana, amb un màxim d’1 de carn vermella. El peix ha d’aparèixer entre 1 i 3 vegades per setmana i els ous entre 1 i 2 vegades.
Quantes vegades s’ha d’oferir fruita fresca?
La fruita fresca s’ha d’oferir entre 4 i 5 vegades per setmana.
El PReME i el Reial Decret 315/2025 són el mateix?
No. El PReME és un programa d’avaluació i millora dels menús escolars, mentre que el Reial Decret estableix requisits legals mínims aplicables a les programacions dels menús escolars.
Qui pot revisar professionalment un menú escolar?
La revisió d’una programació de menús ha de comptar amb professionals amb formació acreditada en nutrició humana i dietètica, especialment quan es pretén realitzar una valoració nutricional professional.
És obligatori adaptar els menús a les al·lèrgies i intoleràncies?
Sí, quan hi ha una al·lèrgia, intolerància o altra malaltia diagnosticada que requereix una alimentació específica, s’han de contemplar les mesures corresponents, d’acord amb les condicions establertes en la normativa.
Necessites revisar el vostre menú escolar?
Un menú escolar ha de complir la normativa, però també ha de ser variat, equilibrat, atractiu i viable en el dia a dia.
Si vols saber què està bé, què convé ajustar i quins canvis poden aportar una millora real, puc revisar la vostra programació i elaborar un informe adaptat a les característiques del centre.
Veure el servei de revisió professional de menús escolars.
Informació actualitzada l’octubre del 2026. Aquest article té finalitat informativa i no substitueix la revisió específica de la programació d’un centre ni la interpretació jurídica de la normativa aplicable.
