D’un temps ençà en molts locals arreu de l’estat s’ha posat de moda oferir, a més de les més diverses begudes alcohòliques, oferir poder fumar entre una colla d’amics una pipa d’aigua. Molta gent ho consumeix pensat que ni és perjudicial per a la salut (o molt poc) i què no crea dependencia de cap tipus. En aquest article veurem què és justament ben al contrari.
Origen de la pipa d’aigua
La pipa d’aigua té molts noms: Catximba, narguil, hooka, xixa,… i gairebé també hi ha el mateix nombre de teories sobre el seu origen. Però del que si es sap gairebé del cert el seu origen: Persia.
De persia, ràpidament es va escampar per la india i l’orient fins arribar a àsia i a l’imperi mongol. Es va fer molt popular sobretot en les classes benestants i era senyal de distinció, a més el filtre d’aigua que conté li donava fama de ser un producte que purificava i netejava el fum que es produïa. Tot això va fer que es convertís en un acte social més i els seu consum fos molt elevat en totes aquestes societats.
Enfermero desde hace 17 años y con 13 años de experiencia en la atención primaria. Cursé un posgrado en Nutrición y Dietética y poco después realicé un Máster en Tabaquismo. También soy vocal de la Junta de SEDET (Sociedad Española de Especialistas en Tabaquismo)
